sabato 14 maggio 2016

MICHELANGELO RACCONTA MICHELANGELO

Michelangelo ottantenne a Roma scrive a Giorgio Vasari ("Messer Giorgio, amico caro...") a Firenze. Il Vasari conservò le lettere del grande maestro che, nei suoi ultimi anni di vita esprimeva i suoi pensieri, il suo stato d'animo e la sua preoccupazione per la morte dello spirito. Perfino dei sonetti dalla mano di Michelangelo arrichiscono alcune di queste lettere, profonde, melanconiche e anche piene di dolore dopo la morte del suo caro aiutante Urbino.
Un'occasione unica per vedere questo tesoro di grande valore storico ed artistico, l'archivio di Giorgio Vasari, di proprietà privata, per la prima volta in una mostra dopo una lunga vicenda legata all'eredità dei documenti.


Michelangelo parla delle vicende nei suoi lavori a San Pietro del Vaticano, della sua impossibilità di fare ritorno a Firenze nonostante le ripetute richieste del Granduca a causa dei suoi impegni ma, soprattutto, della sua salute ormai delicata. Un Michelangelo più spirituale che mai, ma che nonostante la sua età continua a lavorare e si preoccupa del "fallimento" del fabbrica di San Pietro, prendendosene tutta responsabilità.
Questi ed altri argomenti costituiscono lo scambio epistolare tra l'ormai anziano Michelangelo e il suo fedele amico, Giorgio Vasari.
Altre lettere esposte sono, invece, scritte da intellettuali dell'epoca come Pietro Bembo, Paolo Giovio, Vincenzo Borghini, Cosimo Bartoli etc e riguardano le Vite del Vasari e l'iconografia degli affreschi di Palazzo Vecchio.

La mostra sarà aperta fino il 24 Luglio in Palazzo Medici Riccardi (Via Cavour, 1 Firenze), da Lunedì a Domenica dalle 9.00 alle 19.00 (chiuso i Mercoledì).

La presenza di una guida turistica tutti i giorni nella mostra garantisce, a chi ne faccia richiesta, una visita guidata e quindi potere capire e approfondire in modo ottimale su questo meraviglioso lascito vasariano.

www.michelangeloevasari.it

venerdì 6 maggio 2016

LUCCA, UNA ALTRA JOIA DE LA TOSCANA

La Toscana és realment la regió de les mil meravelles. Tot i que als catalans ens agrada especialment i hi tornem sovint, sempre ens queda algun racó per descobrir, alguna ciutat per admirar o algun lloc per visitar.
Una de les ciutat més representatives d'aquesta zona és, sens dubte, Lucca.
Coneguda sobretot per haver mantingut les seves últimes muralles, avui en dia convertides en un parc públic des del qual es pot passejar i anar amb bicicleta gaudint d'una vista extraodinària de la ciutat des d'un punt elevat.
Lucca ha conservat la seva estructura medieval i això ho podem comprovar passejant pels seus carrers.


També l'anomenen "la ciutat de les cent esglésies" perquè realment conserva en el seu limitat espai un gran nombre d'esglésies, totes elles amb el clàssic estil romànico-gòtic de la zona, inspirat en el de Pisa. 





San Michele in Foro

Veient-les des de l'exterior, no és fàcil intuir quina d'elles, per importància, n'és la principal, és a dir el Duomo; totes semblen, i són extraodinàries.
Però és clar, el Duomo (en aquest cas dedicat a Sant Martì) conserva quelcom que les altres no ténen: la famosa relìquia de la Santa Faç de Lucca, una escultura de fusta de Crist Majestat esculpit pel mateix Sant Nicodem, segons una llegenda medieval. Aquesta ha sigut una meta imprescindible per tots els pelegrins que, des de l'edat mitjana, passaven per Lucca en el seu camì cap a Roma.


Duomo di San Martino
 
Tot i l'abundància d'esglésies, no són pas l'única cosa interessant que podem trobar-nos a Lucca: l'orìgen romà de l'estructura urbanìstica és ben visible, les torres medievals tant caracterìstiques en aquesta terra i tot el paisatge que  l'envolta la converteixen en un lloc amb molt d'encant.

Torre Guinigi